dimecres, 16 d’abril de 2014

#matxos14

Són tres quarts de sis de la matinada, l’amic Miquel em ve a buscar a casa, anem cap a Torelló, avui farem el recorregut Pels camins dels matxos.

A la línia de sortida podem saludar a un munt de coneguts i amics que com nosaltres han decidit patir i gaudir d’aquests exigents 63 quilometres amb 3300m de desnivell de pujada i 3300m més de baixada (per a mi aquests són els verdaderament durs).

Després d’una petita explicació per part de l’organització, a dos quarts de set en punt és llença el petard de sortida. Nosaltres sortim del mig del pilot, camada a camada anem agafant el nostre ritme i la nostra posició. En Miquel i jo ens hem plantejat una cursa en equip al més pur estil de les curses d’esquí de muntanya.

Carena de Cabrera

Amb deu hores que ha durat l’experiència hem tingut temps de tot, riure, patir, gaudir, conèixer a altres participants, parlar de temes varis (de dones també), inclús de cantar.

Els camins i paratges per on hem passat són de conte que ens han conduït per una rondalla il·lustrada real i viva de boscos, corriols de fulles, cims, núvols, pedres i rierols fantàstics. Nosaltres hem sigut afortunats d'haver pogut formar-ne a través de les nostres modestes camades.

Hem fet una cursa amb una primera part fins el Puigsacalm a un ritme mitjà alt que em feia dubtar d’aguantar fins al final, inclús dubtar d’acabar la ruta, no havia corregut més de 50 quilometres seguits mai, no sabia com em respondrien les cames, patia per la mecànica, tot i que la manxa funcionava a la perfecció.
 
Camí del Puigsacalm

Una vegada em arribat al Pla de la Bola hem baixat el ritme per gaudir d’una pujadeta a Cabrera ben distreta i una baixadeta empinada, divertida i un xic arriscada, sobretot per la integritat física dels genolls.

Una altre vegada al Pla de la Bola hem fet una parada bastant llarga que ens ha servit per reposar forces menjant un bon tros de botifarra amb pa amb tomàquet, omplint-nos així de l’energia suficient per arribar a la meta, només quedaven una vintena de quilòmetres.

Per a mi la tornada era molt temuda, per això havia fet un bon treball psicològic previ que m’ha donat bon resultat i m’ha ajudat a que se’m fes més “lleugereta” malgrat la llargada i duresa del tram que junt amb la calor que feia no ens ha donat treva.

Al final 10h 4’ per fer la meva primera cursa llarga de muntanya, el recorregut complert dels matxos. Puc dir que el primer objectiu de l’any està sobradament assolit.
 
Arribada a meta

Vull agrair al company i amic Miquel que em va enredar a participar en aquesta aventura i que ha fet que la gaudís com un nen petit, sense ell segur que no m’hagués plantejat corre-la. Gràcies llebre.

A la Marta, l’Alícia i l’Adriana perquè han entès el que feia i m’han vingut a animar en diferents punts del recorregut, empenyent-m’he amb la seva alegria i somriures.

A la Martulina, la Mariona i la Megalí també animadores de luxe.

A moltes persones que ens em trobat al llarg del camí, que no coneixem i ens han animat.

I com no a una organització impecable que ha fet que #matxos14 hagi esdevingut un èxit.

Som dimecres, avui he tornat a fer uns quilometrets amb en Pep i en Ramon. Fa tres dies que he acabat pels camins dels matxos i ja torno a tenir mono de córrer.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada